XXVII Ronda Vallesana

Ja fa tres setmanes que va tenir lloc la XXVII Ronda Vallesana, el 22 d'octubre concretament. Una vegada més, els organitzadors -gent "del carrer", que coneix estima la muntanya i que estan disposats a llevar-se més d'hora i dedicar el seu temps perquè altres persones també en gaudeixin- s'ho han currat.

La Ronda sorprèn cada any amb la seva organització. Els accessos, perfectament assenyalats. Els organitzadors, repartint coca i somriures abans de les 8 del matí. El llibret, amb el recorregut detallat, història dels masos i ermites, fotografies dels paratges. Totes les cruïlles perfectament senyalitzades. Els punts on es creua una carretera (els mínims) amb un cotxe de suport i organitzadors parant el trànsit per fer-los segurs.

No crec que aquest desplegament es pugui organitzar en un moment. Està perfectament planificat qui serà a quin lloc i a quina hora. El recorregut està pensat i mesurat. Si es passa per alguna propietat privada, el pas està prèviament acordat.

Hi ha qui em va dir l'any passat "oh, per aquest preu només et donen coca i una mica de beguda?". No, no només em dónen coca i una mica de beguda -l'aigua, en càntirs, promovent la reducció de residus-, sinó dos traçats -un llarg i un més curt- perfectament senyalitzats i organitzats, una guia per compendre millor per on es camina i una simpatia i un carinyo inigualables.

Un detall que també fa la Ronda Vallesana diferent d'altres caminades que he seguit: el "cotxe escombra" no ha d'escombrar. Només revisa que no quedin rondaires per darrere (algú que hagués pogut tenir alguna incidència) i retira les senyalitzacions (de paper, totalment biodegradables per si alguna és oblidada). Però no ha de recollir cap deixalla dels rondaires.

Un 10 a tots.
I fins la Ronda que vé.