"Que paguin els fills"

Aquest divendres al telenotícies va sortir com a destacat del Barcelona Meeting Point les pressions que el sector immobiliari està fent perquè s'autoritzin hipoteques fins a 80 anys. Sortia un senyoret encorbatat i engominat de Credit Suisse defenent les hipoteques impossibles de pagar en una vida humana. Aquest senyoret es preguntava perquè una parella ha d'anar justa de diners per fer la vida dels seus fills millor i perquè no podien viure millor aquesta parella i deixar una hipoteca als fills "que paguin per allò que heredaran".

Perquè hem d'hipotecar les vides dels nostres fills? Perquè uns pocs promotors s'enriqueixin i deixin herències millonàries als seus? Si el mercat immobiliari ha tocat sostre, en quant a preus i en quant a demanda, que es dediquin a una altra cosa o es limitin a no tenir creixement. No créixer en benefici no vol dir no tenir benefici. Però el que ells proposen és un retorn a l'època feudal. Generacions i generacions adscrites a una hipoteca.

Si als Estats Units o al Japó ja ho tenen, pitjor per a ells. Segur que la societat no n'està gens satisfeta. Les grans fortunes, és clar, quan ja no es poden hipotecar més de 3 generacions en aquells països venen a provar-ho als "països emergents".

Hi aniré reflexionant. Ara mateix les declaracions d'aquests senyorets em semblen inadmissibles.