uncluttered.com
La meva mare va voler compartir amb mi un article que sortia al Magazine de La Vanguardia. Es titula "Cuando el desorden se apodera de la casa".
L'article comença així:
Deuria ser a segon de BUP que vaig decidir que no comprava samarretes fins que es trinxessin (literalment) les 40-50 que tenia a l'armari. Tenia una invasió de samarretes "viatge a ..." i "recuerdo de...". No fa massa temps vaig decidir parar la compra de llibres. I, desgraciadament, en els últims temps se m'ha descontrolat (una mica, només) l'adquisició de bibelots i l'afany rapinyaire de futlletons. El resultat és que la meva habitació torna a recordar una lleonera.
Tenim una tendència natural a arreplegar de tot i guardar-ho "al cau"... per acabar oblidant-ho. Després dediquem un munt de temps a ordenar-ho i re-ordenar-ho, si no a netejar-ho i desempolsinar-ho... per acabar desfent-nos-en.
A Köln vaig apendre que amb molt poquetes coses també es podia sobreviure. A Hamburg vaig apendre que amb poquetes -sense el "molt"- es vivia molt bé. I al tornar a Sabadell vaig veure que en poc temps és fàcil acaparar massa coses.
Si intentem racionalitzar la compra i hi busquem alternatives (lloguer, préstec) al final em penso que vivim millor. Perquè comprar tants llibres si la biblioteca n'és plena? Em surt a compte comprar els DVDs (encara que siguin súperofertes a 4, 5, 6 o 10 EUR) per veure'ls un cop? Si torno les coses que em deixen intactes i en un plaç raonable (i en deixo i me les tornen, també), quants diners, estona i espai podré estalviar? I si pago 2-3 EUR per llogar el DVD, o 15 EUR cadascuna de les 4-6 vegades que esquiaré a l'any... no estalviaré també?
La Carmen em va dir una vegada "pero cuantos pantalones te pones a la vez?". I ara penso: i quantes sabates puc portar alhora? I quantes jaquetes? Quants jerseis tinc a l'armari, per acabar portant sempre els 4 o 5 preferits?
La causa del desordre (en això em va agradar l'article) no és la manca de temps, ni la feina ni l'estrés. És l'excés de propietat.
Ala, a reflexionar!
L'article comença així:
Para mucha gente, mantener su casa en orden es una tarea imposible. En una sociedad donde se tienen más y más cosas pero menos tiempo y espacio, el caos doméstico es cada vez más habitual. Mientras, en Estados Unidos, ya existe la profesión del organizador profesional y hay webs en las que se desahogan los "desordenados anónimos".
Deuria ser a segon de BUP que vaig decidir que no comprava samarretes fins que es trinxessin (literalment) les 40-50 que tenia a l'armari. Tenia una invasió de samarretes "viatge a ..." i "recuerdo de...". No fa massa temps vaig decidir parar la compra de llibres. I, desgraciadament, en els últims temps se m'ha descontrolat (una mica, només) l'adquisició de bibelots i l'afany rapinyaire de futlletons. El resultat és que la meva habitació torna a recordar una lleonera.
Tenim una tendència natural a arreplegar de tot i guardar-ho "al cau"... per acabar oblidant-ho. Després dediquem un munt de temps a ordenar-ho i re-ordenar-ho, si no a netejar-ho i desempolsinar-ho... per acabar desfent-nos-en.
A Köln vaig apendre que amb molt poquetes coses també es podia sobreviure. A Hamburg vaig apendre que amb poquetes -sense el "molt"- es vivia molt bé. I al tornar a Sabadell vaig veure que en poc temps és fàcil acaparar massa coses.
Si intentem racionalitzar la compra i hi busquem alternatives (lloguer, préstec) al final em penso que vivim millor. Perquè comprar tants llibres si la biblioteca n'és plena? Em surt a compte comprar els DVDs (encara que siguin súperofertes a 4, 5, 6 o 10 EUR) per veure'ls un cop? Si torno les coses que em deixen intactes i en un plaç raonable (i en deixo i me les tornen, també), quants diners, estona i espai podré estalviar? I si pago 2-3 EUR per llogar el DVD, o 15 EUR cadascuna de les 4-6 vegades que esquiaré a l'any... no estalviaré també?
La Carmen em va dir una vegada "pero cuantos pantalones te pones a la vez?". I ara penso: i quantes sabates puc portar alhora? I quantes jaquetes? Quants jerseis tinc a l'armari, per acabar portant sempre els 4 o 5 preferits?
La causa del desordre (en això em va agradar l'article) no és la manca de temps, ni la feina ni l'estrés. És l'excés de propietat.
Ala, a reflexionar!
posted by laurinha at 9:54 a. m.
2 Comments:
Santa raó que tens !
Jo penso que comprem per reforçar la nostra identitat ( el nostre personatge ) dins d´una societat ( una película ) que portem al nostre "coco". Per un moment no et vas sentir més naturista comprant mel ?, no intentem construir el nostre personatge amb "attrezzo" adicional ?. Tant mateix no volem ser propietaris d´un troç de d´aquelles terres visitades i experiències viscudes comprant souvenir ?, per tal que els nostres records quedin fixats amb objectes reals. El que busquem és fer realitat la nostre película mental del món que ens envolta i a nosaltres mateixos en el seu protagonista. I aixó els petits i GRANS venedors ho saben molt bé.
El comentari anterior era una reflexió sobre el teu pot de mel, perdó, no he estat mai un gran informàtic, em "foto-prix" un embolic.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home