molt sovint et vénen pensaments al cap. moltes vegades tens algú al costat amb qui compartir-los. algunes vegades els guardes per debatre'ls més tard -fins que els perds-. i n'hi ha que els voldries compartir amb absolutament tothom ... tothom qui els volgués escoltar.
2 Comments:
Hehe Laurinha, ja t'imagino marcant-li el pas, amb el teu somriure trapella... ;-)
A caminar molt per assemblar-t'hi! ;-)
Petonets
No saps pas com ens va fer córrer! No podíem permetre arrivar darrere d'ell, però portava un ritme...
Una lliçó, aquest home.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home