03 de març 2007

Esperança


Fins i tot quan sembla que tot s'acaba, la vida torna a brotar.
Una petita espurna, que fa que s'inicii un nou cicle.

Creu en la vida.
I torna a néixer.

4 Comments:

Blogger Maite Fruitós said...

Paraules precioses, laurinha!

La màgia de la vida, cicle infinits d'evolució. Néixer i morir, tenir i deixar anar, aprendre i desaprendre, estabilitat i canvis,...

Que no deixem de néixer en cada albada, en cada un dels instants en que tot sembla que s'acaba: resorgirem amb més força.

Una abraçada

1:17 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Laureta!!???
tot be??
a veure si et conectes una estona i xarrem... tik per Girona
petonas!

10:12 a. m.  
Blogger laurinha said...

Myt, carinyet.
Intento aprendre dels meus laoshi. Havia posat la fotografia i em preguntava com ho faries tu per extreure'n tota l'essència.

I em sorprens amb una poesia de comentari, on tens tota la raó en cada paraula. No podem deixar que es pari la vida.

Un petonet!

3:12 p. m.  
Blogger laurinha said...

Teufel!

Estava per Alemanya. A veure si ens veiem ja!! Que ara ha fet dos anys que ens vam sorprendre per treballar a la competència (que al final no sé encara si és competència o no).

Fins quan estas per Girona?

Una abraçada!

3:14 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home