molt sovint et vénen pensaments al cap. moltes vegades tens algú al costat amb qui compartir-los. algunes vegades els guardes per debatre'ls més tard -fins que els perds-. i n'hi ha que els voldries compartir amb absolutament tothom ... tothom qui els volgués escoltar.
4 Comments:
Paraules precioses, laurinha!
La màgia de la vida, cicle infinits d'evolució. Néixer i morir, tenir i deixar anar, aprendre i desaprendre, estabilitat i canvis,...
Que no deixem de néixer en cada albada, en cada un dels instants en que tot sembla que s'acaba: resorgirem amb més força.
Una abraçada
Laureta!!???
tot be??
a veure si et conectes una estona i xarrem... tik per Girona
petonas!
Myt, carinyet.
Intento aprendre dels meus laoshi. Havia posat la fotografia i em preguntava com ho faries tu per extreure'n tota l'essència.
I em sorprens amb una poesia de comentari, on tens tota la raó en cada paraula. No podem deixar que es pari la vida.
Un petonet!
Teufel!
Estava per Alemanya. A veure si ens veiem ja!! Que ara ha fet dos anys que ens vam sorprendre per treballar a la competència (que al final no sé encara si és competència o no).
Fins quan estas per Girona?
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home