"No hi ha res que no puguis apendre"
em va va dir el Benny fa tres anys.
Sé que la sirshasana la puc fer.
Calma
Paciència
Constància
Quan el pes de la por s'esvaeixi
els peus s'aixecaran cap a l'equilibri de la confiança.
els peus s'aixecaran cap a l'equilibri de la confiança.
posted by laurinha at 4:47 p. m.
4 Comments:
Quan ho aconsegueixis truca'm que això ho vull veure en persona!!!
Podem aprofitar un dissabte al matí allà al Cafè de l'Aliança!!! jejejejeje..
Una recomanació: aquell dia millor no portis faldilles. Crec que no n'ets una usuària afèrrima però en qualsevol cas aquell dia ni tocar-les de l'armari, entesos?
Penso força en vosaltres. Espero poder venir un dia d'aquests.
O si feu un sopar i tothom està d'acord en què m'hi apunti a mi em fareu molt feliç si m'aviseu. Que la vida de vaca-lletera és tremendament monòtona, i una mica d'alegria no m'anirà gens malament. Tinc ganes de veure-us les cares i que m'expliqueu cosetes de les vostres vides!!!!
Hehe laurinha, uns que t'intenten amb la sirshasana que mantiguis l'equilibri des del cap i amb el tai txí algú que vol que t'aguantis amb una sola cama... Encara no sé com estàs tan equilibrada... ;-)
Un petonet i ens veiem aviat :-)
Hola grigri lletera! Doncs apunta't el 29 de juny per sopar amb nosaltres.
No us faré la sirshasana perquè encara no sé aixecar els peus sola... i si me'ls aixequen semblo la torre de pisa però apuntalada (contra la paret).
He he, ara deu fer 1 any de l'últim cop que em vaig posar unes faldilles. El que si que he descobert empíricament és que m'he de posar la samarreta per dins dels pantalons. :-)
Un petonet!
Ha ha, Myt guapa!
D'equilibrada no ho estic massa, em sembla. Entre la meva versió apuntalada de la sirshasana i el cul-a-terra d'avui a taixí...
Sort que el "no hi ha res que no puguis apendre" que em van dir un dia em reconforta, he he!
Avui m'has deixat sense sabre, trapella, snif snif.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home