Dubte moral
Què és un amic?
És algú amb qui compartir... compartir vol dir que compartim tots dos, oi?
Algú amb qui pots comptar...
Que està al teu costat i tu al seu...
Suposo que és algú amb qui jo creixo i que creix amb mi. Si un dels dos no creix, no som amics?
Si algú, bona persona, em m'agafa energia, però no me la renova, com si fos un pou sense fons,
si jo no sé fins a quin punt l'estic ajudant o bé si l'estic ensorrant més en el seu forat negre,
si perdo ilusió, si perdo força...
també és un amic?
Puc dir que no?
O sóc insensible, egoïsta i insolidària?
Si no estic bé i absorbeixo energia, prenc ilusió... no tinc dret a tenir amics?
Però si algú me la xucla i la ilusió se m'esqueixa, puc dir prou?
Tinc un dubte...
em sento malament... i a sobre culpable.
posted by laurinha at 7:48 a. m.
4 Comments:
Fa poc vaig tenir a les mans un llibre que dedicava la primera pàgina a reflexionar sobre l'amistat.
I la conclusió era brutal, demolidora: Donem un valor a l'amistat que no s'ajusta a la realitat. Concretament deia alguna cosa així: "si l'amistat és una cosa tant preuada, com és que la llista dels amics perduts sempre supera la dels amics que conserves?"
sense comentaris...
no t'he ajudat gaire a saber què és un amic. ho sé. però és que em va agradar molt aquest enfoc...
Hola grigri!
Espero que hagin anat molt bé les vacances!!
Uf, una forma dura de començar el llibre! Encara em farà pensar més!
Gràcies per compartir la frase amb mi!
Una abraçada!
bissous..
les vacances força bé. Llàstima que el càmping que vem escollir aquest any estigués "invadit" per gent de la nostra bonica ciutat.
Al final era com si estiguessis al mig de la plaça Sant Roc!!!! brrrrrr
noieta, aquest post teu m'ha vingut al cap fa una estoneta. I estava pensant en una pseudo-definició self-made del què és un amic per mi. Dic pseudo-definició perquè potser és més una conclusió arran de la meva experiència que una definició de manual de llibre, però vaja, vindria a ser una cosa així:
un amic és aquella persona a la qui pots acudir quan tens un problema, per escabrós o greu que sigui, sense que a tu et faci vergonya "abusar" de la vostra relació, i sense que ell et jutji per fer-ho.
No sé si m'explico.
En el meu cas, si em paro a pensar a quantes persones puc acudir si tinc un problema greu de debò, t'asseguro que el cercle es redueix tant que fa por.
I si a més hi afegim que aquesta persona t'ha d'estendre la seva mà com un xec en blanc, sense jutjar-te pel què he fet o pel problema que tinc, llavors es pot dir que ens acostem molt al què seria, al meu entendre, un AMIC en estat pur.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home