El pont
¿Perquè somiar en fer algun dia un gran pont per la humanitat si podem fer-ne cada dia un de petitó entre les persones que tenim al costat?
¿Podria un sol pont unir-nos a tots o necessitem una infinitat de pontets invisibles?
posted by laurinha at 3:10 p. m.
2 Comments:
Ei laurinha! que ja em tenies preocupada per la teva llarga absència per aquí...
Molt bonic el que dius.
Jo penso que si cada un dels éssers humans de la terra ens centressim en el nostre petit món personal, posant-hi el cor, intentant arrancar sovint somriures dels que tenim aprop, aportant el nostre granet de sorra per no trencar la pau i l'harmonia, ajudant i regalant tendresa a qui la necessita, el món sencer no estaria tan malament i no caldria pensar en remeis tant impossibles com un pont que ens unís a tots.
a mi m'encanta traçar pontets invisibles. D'alguna forma sempre estàs connectat al que és a l'altra banda.
Una abraçada enorme esperant que estiguis feliç feliç ;-)
Gràcies MYT!
He estat en procés de canvi i reflexió, he he.
I he descobert que vull ser constructora de ponts... invisibles.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home