molt sovint et vénen pensaments al cap. moltes vegades tens algú al costat amb qui compartir-los. algunes vegades els guardes per debatre'ls més tard -fins que els perds-. i n'hi ha que els voldries compartir amb absolutament tothom ... tothom qui els volgués escoltar.
3 Comments:
Potser perquè ens passem moltes hores de la nostra vida a la feina, carinyet? ;-)
Seria potser una opció cercar una altra "feina" dins la feina: la feina de no enfadar-nos tant? Massa feina, oi?
Un petonet i no t'enfadis tant eh, senyoreta... ;-)
Petonets
Ei ei ei Laura!!! k no et trobo mai al msn!! com va tot??? a veure si aconseguim veure'ns aquesta tardor/hibern! d'aqui a un parell de setmanes estaré per cat 15 dies! a veure si ens veiem!! encara tens el mateix mobil? fins aviat, una abraçada desde frança!
Pol de Schäwisch Hall...
perquè sovint oblidem que només és feina, com tu dius.
A part suposo que també hi influeix que els companys no els tries ben bé tu, i que la feina sovint tampoc, i que no ens podem permetre fer l'indiu perquè a final de mes ens cau la hipoteca...
Jo particularment quan m'emprenyo per feina és quan penso en tota la panda d'inútils i capullos integrals que m'envolten.
A part d'això, per tota la resta, vaig tirant. Sense moltes alegries, però també sense grans disgustos...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home