Els astres es conjuren...
Dijous el X em convida a l'Auditori a un concert de música clàssica per divendres. Decideixo no anar-hi perquè divendres vull anar a tai-chi i no és compatible una cosa amb l'altra.
El X decideix convidar la B (l'entrada no es perd) però a mi m'entra mono de música.
Al cap d'una estona em truca la S convidant-me a un concert de l'OSV. Accepto encantada.
Divendres vaig a tai-chi, torno a casa per canviar-me i vaig cap al Principal a veure la OSV.
Arriba la S i, oh!, per motius varis no tenim entrades.
Moments de decepció. Però tinc una certa esperança que acabarem entrant.
Mentre esperem a fora, passa un noi i ens diu que li sobren dues entrades, encara que són pel tercer pis. Les acceptem encantades.
Estava clar que havia d'anar a concert. Els astres es conjuren perquè així sigui.
No havia perdut l'esperança...
I, innocentment, per error, vam disfrutar de l'orquestra i la flauta solista des del ... segon pis! Ens vam equivocar, però justament les nostres dues butaques eren lliures un pis més avall!
El X decideix convidar la B (l'entrada no es perd) però a mi m'entra mono de música.
Al cap d'una estona em truca la S convidant-me a un concert de l'OSV. Accepto encantada.
Divendres vaig a tai-chi, torno a casa per canviar-me i vaig cap al Principal a veure la OSV.
Arriba la S i, oh!, per motius varis no tenim entrades.
Moments de decepció. Però tinc una certa esperança que acabarem entrant.
Mentre esperem a fora, passa un noi i ens diu que li sobren dues entrades, encara que són pel tercer pis. Les acceptem encantades.
Estava clar que havia d'anar a concert. Els astres es conjuren perquè així sigui.
No havia perdut l'esperança...
I, innocentment, per error, vam disfrutar de l'orquestra i la flauta solista des del ... segon pis! Ens vam equivocar, però justament les nostres dues butaques eren lliures un pis més avall!
posted by laurinha at 9:53 a. m.
3 Comments:
Ai ai ai senyoreta que això de l'excusa del Tai txí no sé, no sé... ;-)
Amb una mica de soneta els moviments surten més fluids i relaxats ;-)
Menys mal que malgrat tot al final vas poder gaudir de la música!
Un petonàs
No saps pas la soneta que tinc els divendres a taichi. Però arribar a l'Auditori a les 9 acabant Tai txí a 2 o 3 quarts és una mica difícil...
Però és curiós com poden arribar a sortir bé les coses...
Un petonet!!
la vida de vegades es posa tan cpritxosa com nosaltres... ;)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home