Cridant el canvi
El canvi es crida.
I no es crida amb "ai... si pogués", "ai..si no fos" ni amb l'ampli ventall del subjontiu.
El canvi es decideix, es prepara i es crida. I aleshores es presenta.
Decidir vol dir renunciar. Renunciar a la situació actual i a les comoditats de l'univers conegut.
Preparar és fer espai. Si un espai és ple, no ens hi cabran coses noves. El canvi no podrà fluir si tenim coses que ens estanquen i ens empresonen.
I cridar-lo. No vindrà sol. Hem de començar a generar el moviment. Semblaran gests inútils, però cadascun d'ells estarà movent l'energia que ens portarà el canvi.
I el sentirem arrivar... com una onada in crescendo que ens desperta alegria i temor a la vegada.
Aconseguiré enfilar-me a la seva cresta?
posted by laurinha at 1:58 p. m.
1 Comments:
I tant que t'hi enfilaràs!!! i a més amb aquell somriure tan teu, tot i que per dins puguis tremolar com una fulla.
Quin post més bonic, Laurinha! ple de grans veritats. Res no canvia si nosaltres no ho decidim i enfoquem tots els sentits perquè existeixi.
L'univers desconegut, a vegades fa por, sí, però quan deixem les pors i actuem, sovint ens quedem sorpresos pensant en les coses precioses que hauríem deixat escapar si no ens hi haguéssim endinsat.
L'onada es suavitzarà i veuràs com l'alegria serà més valorable que la por que has sentit en la cresta i demanaràs a la vida que t'apropi més crestes a les que enfilar-te.
Estic molt feliç de sentir-te així.
Un petonet molt tendre
Publica un comentari a l'entrada
<< Home