24 d’agost 2006

Capità Enciam: "els petits canvis són poderosos"



" A mi mi em sembla que la verdadera pregunta que es fa la gent es: " Què puc fer per acabar d'una manera ràpida i senzilla amb aquests problemes?". Perquè vaig anar a una manifestació i les coses han seguit igual. El 15 de febrer de 2003 quinze milions de persones van sortir al carrer, i tot i així Bush va anar a la guerra; no serveix de res. No obstant, les coses no funcionen així. Si vols fer canvis al món, hauràs d'estar aquí dia a dia, ocupant-te de la tediosa feina d'intentar interessar a un parell de persones en un tema, aumentant una mica el nombre de persones que formen part de la teva organització, fent un pas més, passant moments de frustració per, al final, arribar a algun lloc. Així és com es canvia el món."


"Si no desenvolupes una cultura democràtica constant i via, capaç d'implicar els candidats, ells no faran les coses pels que els vas votar"


Noam Chomsky; Ambicions Imperials, 2005

20 d’agost 2006

Occitània, la terra dels càtars



Aquest agost he dedicat una de les dues setmanes de vacances a passejar-me per Occitània i seguir la denominada "ruta dels càtars".

Perquè li han donat aquest nom?
Quan et diuen "ruta dels càtars" sembla que evoquin un camí que en temps passat resseguís un poble. Però no els càtars eren un "poble" ni van seguir cap ruta...

Els càtars, a qui s'ha relacionat o fins i tot confós amb els templers, no eren un poble. Vivien a Occitània i eren, per tant, occitans. La paraula "càtar", que significa "pur" per etimologia, engloba un grup de persones que compartien una mateixa fe. Religió -o heretgia, segons Roma-, però no nacionalitat.

Els càtars, tot i seguir la figura de Jesús i acceptar el Nou Testament, es separen del cristianisme en el moment que rebutgen l'Antic Testament i afegeixen la figura d'un segon Déu, el Déu del mal que regna a la Terra.

Si els càtars no eren un poble ni van fer cap ruta, què és doncs la "ruta dels càtars"? La meva resposta a aquesta pregunta és que és un simple eslògan per atraure el turisme a les zones de l'Aude i l'Ariège, al sud de França, que en el seu dia van ser la denominada Occitània. En aquesta zona van viure els càtars, fins que van ser totalment escombrats pels tribunals de la Inquisició fundats per Gregori IX.

De "castells càtars", veritablement es podria dir que només n'existeix un: Montsegur, que va ser restaurat i donat a l'església càtara el segle XIII. Els altres (Quéribus, Arques, Peryepertuse,...) eren castells de nobles occitans que van ser assetjats per les croades liderades per Simó de Montfort (vassall del rei de St.Lluís França), amb el pretext que amagaven, defenien o toleraven els càtars. Però els càtars mateixos -gent del poble, pobres- no tenien ni castells ni riqueses materials.

La denominada "terra dels càtars" és actualment una zona relativament poc poblada, amb poca indústria i cultiu basat en el secà i la vinya. La zona s'està reactivant gràcies al turisme: s'ha aturat la degradació dels castells, s'hi han fet treballs importants de restauració -conservació i habilitació per al turisme, en la majoria dels casos, o restauració complerta, la ciutadella medieval de Carcassona- i molts pobles han anat rehabilitant les seves cases per acollir el turisme, ja sigui com a albergs, hotels o dins de l'organització de turisme rural de les Gîtes de France. El poble de Cucugnan, als peus de Quéribus, pràcticament restaurat a la seva totalitat i amb l'antic molí de vent en funcionament, és una mostra del gran treball de conservació del patrimoni i reactivació econòmica i cultural de la zona.

Els càtars estan ajudant moltíssim en aquest procés. Se'ls ha envoltat de llegenda i romanticisme i la seva memòria s'està utilitzant com a eslògan publicitari de la zona.

No és una crítica. Si sota un eslògan, diguem-ne, poc acurat hi trobem turisme respectuós amb el medi, respecte pel patrimoni (natural i cultural), respecte, veracitat i educació al turisme en la història d'Europa i reactivació d'una àrea lluny del "centre" de França, sigui ben vingudes la ruta i la terra dels càtars.

Per part meva, seguiré visitant Occitània.
Si teniu pensat anar-hi, recomano un llibre molt amè de Jesús Mestre i Godes, Els càtars explicats als meus néts de l'editorial Empúries. Si no el trobeu a la llibreria, teniu diversos exemplars disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Per altra banda, he trobat una pàgina web força bonica sobre la zona i els càtars:
http://www.xtec.es/~apalau12/index1.htm

16 d’agost 2006

Canvieu "Roma" per ...

No hi havia ni un sol racó del planeta en el que no es digués que no hi havia algun interès en perill o ja sota un atac. Si els interessos no eren romans, aleshores eren dels aliats de Roma; i si Roma no tenia aliats, aleshores s'inventaven. Quan resultava totalment impossible inventar-se aquests interessos, aleshores es deia que s'havia insultat l'honor de la nació. La contingencia s'envoltava sempre d'una aura de legalitat. Roma sempre es considerava atacada per veïns malvats, sempre es considerava en lluita per poder respirar. El món sencer estava plagat d'enemics i, evidentment, el deure de Roma era protegir-se dels seus designis, sens dubte agressius.

Joseph Schumpeter, 1919. La sociologia dels imperis