Els astres es conjuren...

Dijous el X em convida a l'Auditori a un concert de música clàssica per divendres. Decideixo no anar-hi perquè divendres vull anar a tai-chi i no és compatible una cosa amb l'altra.
El X decideix convidar la B (l'entrada no es perd) però a mi m'entra mono de música.
Al cap d'una estona em truca la S convidant-me a un concert de l'OSV. Accepto encantada.

Divendres vaig a tai-chi, torno a casa per canviar-me i vaig cap al Principal a veure la OSV.
Arriba la S i, oh!, per motius varis no tenim entrades.

Moments de decepció. Però tinc una certa esperança que acabarem entrant.

Mentre esperem a fora, passa un noi i ens diu que li sobren dues entrades, encara que són pel tercer pis. Les acceptem encantades.

Estava clar que havia d'anar a concert. Els astres es conjuren perquè així sigui.
No havia perdut l'esperança...

I, innocentment, per error, vam disfrutar de l'orquestra i la flauta solista des del ... segon pis! Ens vam equivocar, però justament les nostres dues butaques eren lliures un pis més avall!