Oblidar?

Em va dir el Marco, amb el somriure del qui creu que ja ho sap tot mentre massacra el que queda d'un cigarret en un cendrer que comença a estar massa ple:

Les dones sempre burxeu en les discusions i els problemes, els reobriu, els rediscutiu, voleu anar fins al final i acabar aclarint que teníeu la raó. Els homes ho fem més fàcil: ha passat, vale, ens oblidem, fem una cervesa i tant amics. Ja està. No cal parlar-ne tant de les coses.

Deixaré apart, mentres pugui, el tema home-dona i em centro en el dilema:

si he tingut un conflicte amb una persona que conec i amb qui ens hem tingut cert respecte i apreci (si no la conec o si no hi ha ni respecte ni apreci, la cosa és senzilla: bon vent i barca nova), què fem després del conflicte?

Si crec que m'he equivocat, hauria de disculpar-me, però per fer-ho he de tornar a parlar del tema.

I si crec que he obrat correctament i em sento ferida pel que ha fet o dit l'altra persona, què?

Oblidar? Com puc oblidar una cosa que m'ha fet mal, passar pàgina, fer com si res hagués passat? No tinc dret, com a mínim, a declarar que m'ha sabut greu, que estic dolguda? Això, Marco, és reobrir els temes i voler deixar clar que tenia raó? Sí, és clar, sí que és això...

Però, com puc seguir sense més. D'acord que una flor no fa estiu i que per una discusió no pot anar-se'n en orris tota una relació, però precisament per això esperaria unes paraules de disculpa...

Un gest l'he tingut. Un interès per a mi. I l'he correspost: una porta al diàleg. I aquí sembla tot oblidat. Sembla...

No sé... i curiosament, encara que em toqui els nassos, qui em recorda que tinc dret a aquesta "indemnització" en forma de disculpa són dones. I veig, de nou, la mirada del Marco quan sentencia la seva veritat universal...