My "first holy light"

I sometimes say in confidence that over 5 years ago I saw a light. I met a couple of people that changed my view of the world, my opinions, my attitudes and even my personality. Each of them tought me something, even something that I'm still discovering or I may have not yet discovered.

From you, my light, I took the bridges and the dreams. Or maybe the bridges to the dreams. I learnt how to break an unliked situation by building a bridge to our forgotten dream.

After 5 years I had not forgotten you but I had forgotten the dreams. Or the bridges to the dreams. And the destiny took me to your country so that I could see the light again.

Dreams must be cared as our treasure. We need to build pathes, bridges to them and feed them every day. Otherwise they may be forgotten... or even hated.

You started dreaming again and building your bridge. I came to you to see your bridge, your dream and to learn again from you. Now I remember to dream again.

Thanks a lot again, ilknur

"Que paguin els fills"

Aquest divendres al telenotícies va sortir com a destacat del Barcelona Meeting Point les pressions que el sector immobiliari està fent perquè s'autoritzin hipoteques fins a 80 anys. Sortia un senyoret encorbatat i engominat de Credit Suisse defenent les hipoteques impossibles de pagar en una vida humana. Aquest senyoret es preguntava perquè una parella ha d'anar justa de diners per fer la vida dels seus fills millor i perquè no podien viure millor aquesta parella i deixar una hipoteca als fills "que paguin per allò que heredaran".

Perquè hem d'hipotecar les vides dels nostres fills? Perquè uns pocs promotors s'enriqueixin i deixin herències millonàries als seus? Si el mercat immobiliari ha tocat sostre, en quant a preus i en quant a demanda, que es dediquin a una altra cosa o es limitin a no tenir creixement. No créixer en benefici no vol dir no tenir benefici. Però el que ells proposen és un retorn a l'època feudal. Generacions i generacions adscrites a una hipoteca.

Si als Estats Units o al Japó ja ho tenen, pitjor per a ells. Segur que la societat no n'està gens satisfeta. Les grans fortunes, és clar, quan ja no es poden hipotecar més de 3 generacions en aquells països venen a provar-ho als "països emergents".

Hi aniré reflexionant. Ara mateix les declaracions d'aquests senyorets em semblen inadmissibles.

XXVII Ronda Vallesana

Ja fa tres setmanes que va tenir lloc la XXVII Ronda Vallesana, el 22 d'octubre concretament. Una vegada més, els organitzadors -gent "del carrer", que coneix estima la muntanya i que estan disposats a llevar-se més d'hora i dedicar el seu temps perquè altres persones també en gaudeixin- s'ho han currat.

La Ronda sorprèn cada any amb la seva organització. Els accessos, perfectament assenyalats. Els organitzadors, repartint coca i somriures abans de les 8 del matí. El llibret, amb el recorregut detallat, història dels masos i ermites, fotografies dels paratges. Totes les cruïlles perfectament senyalitzades. Els punts on es creua una carretera (els mínims) amb un cotxe de suport i organitzadors parant el trànsit per fer-los segurs.

No crec que aquest desplegament es pugui organitzar en un moment. Està perfectament planificat qui serà a quin lloc i a quina hora. El recorregut està pensat i mesurat. Si es passa per alguna propietat privada, el pas està prèviament acordat.

Hi ha qui em va dir l'any passat "oh, per aquest preu només et donen coca i una mica de beguda?". No, no només em dónen coca i una mica de beguda -l'aigua, en càntirs, promovent la reducció de residus-, sinó dos traçats -un llarg i un més curt- perfectament senyalitzats i organitzats, una guia per compendre millor per on es camina i una simpatia i un carinyo inigualables.

Un detall que també fa la Ronda Vallesana diferent d'altres caminades que he seguit: el "cotxe escombra" no ha d'escombrar. Només revisa que no quedin rondaires per darrere (algú que hagués pogut tenir alguna incidència) i retira les senyalitzacions (de paper, totalment biodegradables per si alguna és oblidada). Però no ha de recollir cap deixalla dels rondaires.

Un 10 a tots.
I fins la Ronda que vé.

Les petits bonheurs

Avui a la classe de francès ha sortit l'eterna pregunta de què et fa feliç. És el típic tema de debat de classe d'idiomes però de tant en tant és agradable de pensar-hi. Fins i tot, cada cop que surt a classe aquest tema, tinc la sensació que torno a casa més relaxada i, us ho cregueu o no, amb una mica més d'harmonia amb mi mateixa i el meu entorn.

Introduccions apart, avui el tema "felicitat" ha derivat cap al de "les petits bonheurs", aquelles petites coses que et fan sentir bé en un moment donat: llegir el diari prenent un cafè tranquilament un diumenge al matí, sentir la pluja, que et tornin el somriure, una conversa agradable, conduir de nit, sortir de la pastisseria amb el paquet de color rosa, l'olor de la xocolata desfeta, ...

La vida és plena d'aquests detallets i és bonic pensar-hi de tant en tant. Per la propera setmana segur que hi penso, perquè és el tema de la redacció. Però estic pensant de fer un segon blog on pugui anar posant exemples d'aquestes coses. Per si algun dia jo mateixa o qualsevol de vosaltres necessita refrescar la memòria.