He comprat mel...

Divendres vaig comprar mel.
Un kilo. Mel natural de farigola i romaní, de la bona. La vaig comprar a la fira de Sant Boi.

Avui han arribat els meus pares i la meva mare m'ha dit "però si en tenim!". I m'ha ensenyat, dins d'un armari de la cuina, un pot d'un kilo de mel pràcticament ple. Mel natural, de la bona, comprada a una fira.

Que fàcil és comprar i que difícil és saber què tens a casa.........

uncluttered.com

La meva mare va voler compartir amb mi un article que sortia al Magazine de La Vanguardia. Es titula "Cuando el desorden se apodera de la casa".

L'article comença així:

Para mucha gente, mantener su casa en orden es una tarea imposible. En una sociedad donde se tienen más y más cosas pero menos tiempo y espacio, el caos doméstico es cada vez más habitual. Mientras, en Estados Unidos, ya existe la profesión del organizador profesional y hay webs en las que se desahogan los "desordenados anónimos".

Deuria ser a segon de BUP que vaig decidir que no comprava samarretes fins que es trinxessin (literalment) les 40-50 que tenia a l'armari. Tenia una invasió de samarretes "viatge a ..." i "recuerdo de...". No fa massa temps vaig decidir parar la compra de llibres. I, desgraciadament, en els últims temps se m'ha descontrolat (una mica, només) l'adquisició de bibelots i l'afany rapinyaire de futlletons. El resultat és que la meva habitació torna a recordar una lleonera.

Tenim una tendència natural a arreplegar de tot i guardar-ho "al cau"... per acabar oblidant-ho. Després dediquem un munt de temps a ordenar-ho i re-ordenar-ho, si no a netejar-ho i desempolsinar-ho... per acabar desfent-nos-en.

A Köln vaig apendre que amb molt poquetes coses també es podia sobreviure. A Hamburg vaig apendre que amb poquetes -sense el "molt"- es vivia molt bé. I al tornar a Sabadell vaig veure que en poc temps és fàcil acaparar massa coses.

Si intentem racionalitzar la compra i hi busquem alternatives (lloguer, préstec) al final em penso que vivim millor. Perquè comprar tants llibres si la biblioteca n'és plena? Em surt a compte comprar els DVDs (encara que siguin súperofertes a 4, 5, 6 o 10 EUR) per veure'ls un cop? Si torno les coses que em deixen intactes i en un plaç raonable (i en deixo i me les tornen, també), quants diners, estona i espai podré estalviar? I si pago 2-3 EUR per llogar el DVD, o 15 EUR cadascuna de les 4-6 vegades que esquiaré a l'any... no estalviaré també?

La Carmen em va dir una vegada "pero cuantos pantalones te pones a la vez?". I ara penso: i quantes sabates puc portar alhora? I quantes jaquetes? Quants jerseis tinc a l'armari, per acabar portant sempre els 4 o 5 preferits?

La causa del desordre (en això em va agradar l'article) no és la manca de temps, ni la feina ni l'estrés. És l'excés de propietat.

Ala, a reflexionar!

Où est la niege?

Com que no vam poder agafar festa el dia 7 i fer el súper-pont, vam decidir arriscar-nos i agafar els 4 i 5. Amb això podiem fer 5 magnífics dies d'esquí sols com mussols.

Però la méteo no sempre és bona còmplice i, després de veure un Berguedà primertardorenc i una cerdanya de primers d'octubre vam creuar la frontière i vam dir OÙ EST LA NIEGE?

D'alternatives no n'han faltat. L'Alta Cerdanya i el Capcir dónen prou de si i hem disfrutat prou. Però avui, després de jugar amb els primers flocs de neu de l'any hem vist una veritable processó de cotxes barcelonins pujant Cadí amunt, buscant la preuada neu.

Què arribaríem a pagar perquè ens engeguessin els canons i ens deixessin fer quatre o cinc baixadetes després de 20 minuts de cua? Que portem setmanes treballant pensant en l'estrena a la neu. Que ens vam passar 40 minuts fent cua a la caixa del Decathlon per comprar pantalons nous als nens, que han crescut i a més ara es tornen a portar els gruixuts que diuen que eren millors. Que estem pagant hipoteca de l'apartament de Puigerdà, o el de la Molina. O la caseta d'Alp. Que hem d'amortitzar els esquís, el mono, el portaesquís i el BMW 4x4 com el dels pares de l'Àlex. Que és el pont i toca estrenar la temporada. Sisplaaaau! Ni que sigui artificial, necessitem una mica de neeeeeeu!

Però no ens hem de preocupar. Si les temperatures baixen a 3º segur que ens engegaran el que vulguem. Perquè els hostelers, els lloguers de skis, els pollastres a l'ast i les pizzes per emportar també tenen dret a cobrar i fer regals de Nadal. Que el novembre, després de la fal·lera del bolet -que no és tanta, perquè dóna més als de sota del Túnel- ha estat molt sec.

Sembla que aquest any la neu es resisteix, o com diu la Catherine de Formiguères, torna al que era normal, que era arribar a mitjans de desembre i no el 15 de novembre com els últims 4 anys.

Esperem que quan arribi sigui abundosa i poguem parar els canons, que la neu rasposa és cara, poc ecològica i no sé si no una mica perillosa. I, això ja és molt personal, esperem que allargui fins just passat setmana santa com l'any passat. Així intentaré tornar a fer una esquiada en la intimitat mentre tothom canvia el xip i va a estrenar la temporada de platja.

Un petonet i els millors desitjos als que faran els slaloms quilomètrics de la C55/C16 i A2!!
Penseu que entre el 27 i el 30 teniu la segona oportunitat. :-)