04 de maig 2008

Oblidar?

Em va dir el Marco, amb el somriure del qui creu que ja ho sap tot mentre massacra el que queda d'un cigarret en un cendrer que comença a estar massa ple:

Les dones sempre burxeu en les discusions i els problemes, els reobriu, els rediscutiu, voleu anar fins al final i acabar aclarint que teníeu la raó. Els homes ho fem més fàcil: ha passat, vale, ens oblidem, fem una cervesa i tant amics. Ja està. No cal parlar-ne tant de les coses.

Deixaré apart, mentres pugui, el tema home-dona i em centro en el dilema:

si he tingut un conflicte amb una persona que conec i amb qui ens hem tingut cert respecte i apreci (si no la conec o si no hi ha ni respecte ni apreci, la cosa és senzilla: bon vent i barca nova), què fem després del conflicte?

Si crec que m'he equivocat, hauria de disculpar-me, però per fer-ho he de tornar a parlar del tema.

I si crec que he obrat correctament i em sento ferida pel que ha fet o dit l'altra persona, què?

Oblidar? Com puc oblidar una cosa que m'ha fet mal, passar pàgina, fer com si res hagués passat? No tinc dret, com a mínim, a declarar que m'ha sabut greu, que estic dolguda? Això, Marco, és reobrir els temes i voler deixar clar que tenia raó? Sí, és clar, sí que és això...

Però, com puc seguir sense més. D'acord que una flor no fa estiu i que per una discusió no pot anar-se'n en orris tota una relació, però precisament per això esperaria unes paraules de disculpa...

Un gest l'he tingut. Un interès per a mi. I l'he correspost: una porta al diàleg. I aquí sembla tot oblidat. Sembla...

No sé... i curiosament, encara que em toqui els nassos, qui em recorda que tinc dret a aquesta "indemnització" en forma de disculpa són dones. I veig, de nou, la mirada del Marco quan sentencia la seva veritat universal...